GREMI DE PAGESOS DE SANT ANTONI ABAD
La confraria de Sant Antoni dels pagesos és, sens dubte, la més antiga de les que participen en els actes de la Setmana Santa de Tortosa, ja que és hereva directa d'una antiga confraria que trobem documentada com a mínim des de l'any 1363, en què pareix que tenia la seu al monestir de Santa Clara. És, doncs, l'única supervient de l'antiga estructura gremial de la processó. La primitiva església de la confraria, construïda, segons sembla, al segle XV, estava situada en el solar de l'actual convent de la Puríssima Concepció Victòria.
El segle XVI fou un moment de màxima prosperitat per a aquest gremi, i a principis del segle XVII es decidí construir un nou temple en el mateix lloc que l'antic, però segurament molt més gran. L'encarregat d'aixecar-lo fou Martí d'Abaria i Alaiz. El bisbe Veschi l'adquirí a la dècada dels anys quaranta del segle XVII per a construir el Reial Monestir de la Puríssima. Llavors, la confraria edificà una nova església al mateix carrer Montcada, de la qual encara avui s'aprecien les restes malmeses. A causa de la destrucció1936 del seu arxiu gremial l'estiu de l'any 1936, situat al costat del temple, es coneixen de moment molt poques dades històriques referents a aquesta veritable institució cívico-religiosa. Fins a la dècada dels noranta del segle XX, els misteris de la processó de la Passió és guardaren gairebé tots en aquest solar, fins que, després d'un curt període en què es dipositaren al pati de la Casa Diocesana, passaren a ésser ubicats, a partir de l'any 1998, a l'antic Institut del carrer Montcada. La importància que la confraria ha tingut en altres temps l'evidencia el fet que el lluïment o la pobresa en la participació a la processó depenia del resultat de les collites. Tradicionalment, els penitents acompanyaven el misteri de l'Hort (identificat clarament amb l'ofici), amb el seu vestit propi.. Darrerament, a la fi d'equiparar-se a la resta de natzarens s'han habilitat un hàbit de vesta.
El pas manté viu el costum propi de les contrades olivereres, que consisteix a plantar una branca d'olivera dreta en el misteri. La planten de manera que la imatge de Jesús resta sota la seva ombra. De bell antuvi, els administradors del misteri sempre han intentat que el ramatge, ben esvelt, sigui motiu de lluïment.
GERMANDAT DE NATZARENS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER
Durant la baixa edat mitjana, la devoció a la Mare de Déu del Roser es relaciona estretament amb l'orde dels Predicadors, o dels Dominics. A partir del segle XVI, es manifesta una proliferació de confraries amb aquesta advocació mariana, i les dirigeix el rector de la parròquia. D'època moderna data l'església del Roser, situada a la façana fluvial de Tortosa, ja que, a causa de la construcció de les rampes del pont de l'Estat, es va edificar una altra església al barri de Ferreries, que és on es vincula la confraria que ha tingut com a emblema la Rosa.
CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG
La veneració de la sang de Crist és un fet datat al segle XIV. A Tortosa, com a Barcelona, s'estableixen confraries amb aquesta funció a partir del segle XVI. En concret, la confraria tortosina de la Puríssima Sang és, juntament amb la de Sant Antoni dels Pagesos, la més antiga de totes les que participen a la processó del Diumenge de Rams. Els seus orígens es remunten al dia 27 de juny de l'any 1558, en què fou fundada a l'església del convent de Sant Domènec. Segurament a causa de l'augment del nombre de confrares, a partir de finals de la dècada dels setanta, o principis dels vuitanta del segle esmentat, ja va poder disposar d'una capella i d'un lloc de reunió propis. Aquesta antiga església de la Puríssima Sang, situada a la cantonada formada pel carrer del mateix nom i l'actual avinguda de la Generalitat, fou enderrocada l'any 1930. Aquest temple centralitzava els actes processionals que hem de considerar com els antecedents més allunyats de l'actual processó. Al volum núm. 14 dels Establiments de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, es conserven els de la Confraria de la Santíssima e Puríssima Sanch del Cos Preciós de Nostre Senyor Déu Jesuchrist, presentats el dia 4 de juny de l'any 1587, i aprovats el dia 23 del mateix mes, amb una validesa de vuit anys a partir de la data de l'aprovació. Al desè i onzè dels seus vint-i-quatre articles, s'estableix que aquesta confraria és l'encarregada d'organitzar i donar ordre a la processó de Disciplinants del Dijous Sant. Els comerciants, que abans de la Guerra Civil s'integraven a la germandat del Sant Àngel, a partir de 1941 s'agermanen sota aquest nou nom, d'arrel tan evocadora.
GERMANDAT DE NATZARENS DE LA PASSIÓ
El seu origen resta explicat en el seu apel·latiu, és a dir, Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes. Els centres escolars de Sant Joan de la Salle, construïts el 1907, van esdevenir uns dels més prestigiosos a les nostres comarques. La gran quantitat d'alumnes que hi estudiaven, i que en acabat hi mantenien una certa relació, va afavorir l'organització d'una confraria integrada per exalumnes. Els que encara eren en edat escolar hi accedien amb categoria d'aspirants, i portaven hàbits sense caputxa, amb una gorgera blanca.
CONFRARIA DE MARIA IMMACULADA
Amb els tradicionals colors marians i l'anagrama de Maria, aquesta confraria, designada com a Congregació Mariana Major, es relaciona directament amb el Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família. Al voltant d'aquest centre social cristià se situa la germandat que fa seu el culte, tan generalitzat i antic, a la Mare de Déu. El misteri, construït el 1958, representa el passatge en què Jesucrist, ja crucificat, li diu a Joan en referir-se a Maria: "Vet aquí la teva mare" (Ecce mater tua).
CONFRARIA DEL SANT CRIST DE LA PURÍSSIMA
Confraria sorgida l'any 1941 a fi de portar i de custodiar la imatge del Crist exposat a l'església del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria. El crist de la Puríssima, talla en fusta del s. XVII, feta portar de Nàpols pel bisbe Veschi i obra d'Innocenci de Palerm, ha tingut sempre molta devoció, i és especialment invocat per a demanar pluges. Mai, però, no havia participat a la processó del Diumenge de Rams, fins que, acabada la Guerra Civil, les circumstàncies ho van propiciar. El Crist que desfila és còpia del que es venera al Reial Monestir. L'hàbit vol imitar el que porten les monges del convent.
GERMANDAT DE NATZARENS DE LES CINC NAFRES
Si volem marcar l'origen de la devoció de les cinc nafres de Jesucrist, ens hem de remetre als principis franciscans que, des del segle XIII, difonen el culte als estigmes de la Passió com un dels signes més representatius del seu orde. No tenim, però, constància de cap vincle entre aquesta germandat i l'orde mendicant tortosina. Sembla que és a partir de la renovació de 1930 que es crea la confraria com a manifestació del sector de la banca, que gaudeix d'un pes específic a la ciutat d'ençà de la fundació del Banc de Tortosa, l'any l881, i del Banc d'Espanya. Això no obstant, l'any 1859, la germandat ja tenia el pas processional del Davallament, obra de Ramon Cerveto, que fou destruït l'any 1936.
El nou pas es començà a construir l'any 1950 i s'inaugurà l'any 1952. L'autor fou el mundialment conegut escultor de Vilassar de Mar Enric Monjo Garriga (1896-1976). L'obra fou pagada per les aportacions dels bancs i caixes d'estalvi establerts a la ciutat, i per les quotes dels confrares. És diferencia dels altres, de colors vius, perquè tot el conjunt té una policromia d'important influència castellana.
Coincidint amb la inauguració del pas, l'any 1952 s'abandonen els hàbits primitius i es confeccionen 80 hàbits nous (es prescindeix de l'escapulari amb la creu al pit i es canvia el capirot i la capa grana per l'actual negra; la túnica gris sobreviu). L'any 1995, un incendi intencionat deixa molt mal parada la plataforma, els guarniments i la instal·lació elèctrica del pas, però, afortunadament, gairebé no afecta el conjunt artístic. L'any 1996 es crea una junta provisional per a avaluar els danys. L'any 1997 renaix la Germandat de les Cinc Nafres, i, sota l'impuls del confrare major, Enric Mascarell, obté el reconeixement jurídic i del bisbat de Tortosa.
El pas l'empenyen vuit confrares pel gran pes que té (set figures de format real). L'estendard de la germandat és molt antic.
VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
És evident el paper destacat i protagonista d'aquesta confraria que durant molts anys ha assumit l'organització de l'acte. L'advocació de la Mare de Déu dels Dolors es difon a Catalunya a partir del segle XVII per mitjà de l'orde dels servites. A Tortosa, la fundació de l'església d'aquest nom va significar la causa i l'efecte d'aquesta confraria, que té com a finalitat commemorar els sofriments de Maria. La primera acta coneguda del Llibre d'Acords de la congregació data del 1724.
NOTA
En aquesta transcripció d'articles d'Albert Curto Homedes, director de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, i de l'historiador Hilari Muñoz, he introduït una correcció, puix que no es menciona que l'actual Crist de la Puríssima que desfila a la processó és copia feta de l'original pels germans Aixendri de Tortosa la dècada dels cinquanta del s. XX, data en què deixà de desfilar l'autèntic, que expressa l'esperit de la contrareforma). Alhora, els he enriquit amb aportacions personals.
Entre els usos més característics de la Processó del Diumenge de Rams hi ha el fet que els natzarens obsequien amb caramels la gent que presencia la desfilada. És aquesta una tradició llevantina que a Catalunya sols es dóna a Tortosa, i que en els orígens, sembla, tenia com a finalitat traure el mal gust de boca que deixa en el poble la visió dels sofriments de Nostre Senyor, plasmats en els misteris que desfilen.
Baix el mandat del bisbe Ricart Maria Carles, després arque-bisbe de Barcelona i cardenal, s'aproven, l'any 1980, els estatuts de l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa. Aquest fet resultarà decisiu per al resorgiment en temps moderns de les tradicions locals vinculades a la Setmana Santa.
L'any 1995, el Patronat Municipal de Turisme aposta fort per la Setmana Santa tortosina i el programa i els cartells de difusió es fan per primer cop en colors. En aquell moment, la presidenta del Patronat, Concepció Gamundi, impulsa el projecte de la Ruta dels Tres Reis (un corredor verd entre Alcanyís, Morella i Tortosa ideat per Vicent Ruiz). Les bones relacions amb aquests municipis, potenciades per la iniciativa, cristal·litzen en la presència de la Hermandad de Nazarenos de la veïna i germana ciutat d'Alcanyís a la nostra processó de la Passió. La participació d'aquesta ciutat a l'acte es perllonga durant temps, i així la Cofradía del Santo Entierro, la del Silencio, la de Jesús Nazareno, etc. hi prenen part successivament.
A iniciativa del regidor Gaspar Ricard i amb la col·laboració social, l'any 1996, l'Agrupació es dota d'estandart. El disseny es deu a Josep Lluis Ginovart. També en aquests moments es crea la confraria de l'Associació de Veïns de Santa Clara, que dóna escorta al pas de Pilats, que s'havia quedat orfe.
L'any 1999, la Processó del Diumenge de Rams estrenà un nou misteri; es tracta del de la Mare de Déu de les Angoixes de la confraria de la Puríssima Sang. El diumenge, 21 de març, a les 19 h, a la plaça de la Immaculada, parròquia de Sant Jaume de Remolins, va tenir lloc la benedicció del pas. L'acte fou presidit per l'Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas. Àngel Acosta, autor de l'escultura, fou nomenat Germà Major de la Confraria.
Aquest mateix any, els misteris lluïren la nova restauració que va fer l'Agrupació de Confraries, amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Tarragona, mitjançant el grup de restauració de l'Escola Taller d'Arts Aplicades i Oficis de Tortosa, sota la tutela de la prestigiosa professora i restauradora Carme Clemente Martínez. Aquesta Escola Taller inicià el cicle dos anys abans amb el misteri de La Pietat (juntament amb la restauradora del pas del Davallament de la Creu, la llicenciada en Belles Arts i Tècniques de Restauració Immaculada Caballé, que l'any 1998 l'alliberà de les empremtes de l'incendi que havia sofert anys enrera).
D'altra banda, l'any 1999, desfilà per primer cop la confraria del Sagrat Cor de Jesús, que havia nascut com a associació l'any anterior. Entre els seus objectius i esforços està el de recuperar com a propi el misteri del Despullament, obra de Macià Cuadrado, que, elaborat aproximadament l'any 1860, es va perdre en la darrera Guerra Civil.
El pas, amb la sola imatge central del grup, que es començà a esculpir el mes d'agost de l'any 2000, desfilà per primer cop l'any 2001. El Crist fou beneït el mateix Diumenge de Rams, dia 1 d'abril.
El misteri no fou concebit per Àngel Acosta, l'autor, com una còpia i hi imprimí el seu alè personal. Tardà set mesos a elaborar la primera figura, que representa, com ja hem dit, el despullament de Jesucrist. Aquesta té una alçada d'1'80 metres, i és de fusta de samanguila policromada. L'escultor tenia la intenció de tallar la resta de figures, els quatre soldats romans que despullaren Jesús, al ritme d'un per any. Finalment, però, el grup escultòric es donà per acabat amb tres figures. El primer soldat desfilà l'any 2002 i el segon el 2004.
La peanya du sis rodes i els fanals són obra de Ferran Ferré, escultor de forja de Jesús. La primera fase d'aquest pas ha costat 1.800.000 pesetes.
El conjunt escultòric es pot admirar tot l'any a l'església parroquial de l'EMD de Jesús.
