A Tortosa conservem d'aquestes bèsties: la cuca-fera, que ha pres carta de ciutadania i l'àguila, lo bou i els cavallets.
Sobre aquestes bèsties, el Rector de Vallfogona diu el següent:
Els dissenys els he tret aproximadament, dels similars en altres pobles de Catalunya recollits per J. Amades en el seu Costumari. Tampoc l'Amades no va tenir notícia de l'existència de tals espècies zoològiques a Tortosa. Hem de pensar que no serien molt diferents, si bé seria molt interessant conèixer les variants que poguessin tenir a casa nostra.
Refereix l'Amades que, segons l'arqueòleg francès Ch. Cahier, l'àguila pertany a la "zoologia mística": animals escollits per representar les virtuts. L'àguila representa la Justícia. Però en Josep Pijoan opina que la nostra àguila podria arribar a simbolitzar la casa d'Aragó, atès que era d'origen gibel·lí i que aquesta branca la tenia per emblema. D'àguila només podien tenir-ne les ciutats. El fet d'aparèixer coronada, sembla avenir-se més amb la posició de Pijoan, perquè més aviat dóna la sensació de ser un àguila heràldica. I essent la nostra àguila Ciutadana, m´ha semblat bé prendre el disseny d'acord amb la segona teoria: àguila heràldica de la Ciutat de Tortosa, pertanyent a la Casa d'Aragó, vinculada com estava al Comte-rei tan fortament.
Lamentant-ho molt, no disposem de més informació sobre l'Àliga de Tortosa. Pel que fa a les mides són les següents:
- 2,20 m d'ample (d'ala a ala)
- 1,70 m de llargada (de la punta de la cua a la corona del cap)
La primera referència de l'existència de l'Àliga es remunta a l'Edat Mitjana. Però es troba documentació que ens parla de que desfilava ja el 1556 amb un portador i tres ajudants, el que dona una idea de les seves importants dimensions.
És precisament l'any de 1556 quan la ciutat comença la construcció de la nova Àliga de "bulto" pintada per un dels membres de la important nissaga de pintors tortosins del segle XVI, els Dezi, i que empra or en la confecció de les seves plomes. El propi constructur, Mossèn Boteller, era qui la portava i qui executava el ball.
L'àliga actual és de nova construcció i es va dur a terme als anys 80. La primera recuperació tingué lloc el 1963, però el resultat va ser una peça enormement pesada i dificultosa de portar, pel que va sortir una única vegada i es va retirar.
L'àliga actual és de petites dimensions i està feta de fibra de vidre i no hem pogut esbrinar quins tallers la van construir.
Surt tradicionalment el dia de Corpus i actualment també forma part dels elements festius de la Festa del Renaixement, degut a que al segle XVI ja formava part del bestiari popular.
L'àliga té ball propi i el balla a la processó de Corpus i a la Festa del Renaixement davant de les autoritats en mostra d'homenatge i reverència.
És portada per un únic portador degut a les seves dimensions. Aquest porta com a vestuari una camisa i uns pantalons, tot i que la única part que es veu d'aquest són les cames, mig tapades per unes faldilles amb cascavells que pengen de la base de l'àliga.
