La Processó de la Passió que se celebra a Tortosa, coneguda més popularment com la Processó del Diumenge de Rams, per la data en què surt, és sens dubte l'acte més multitudinari i espectacular dels que conformen la Setmana Santa a la capital del Baix Ebre. Cal remarcar la singularitat d'aquesta processó que representa la Passió i mort de Crist de manera completa en una data inusual, el Diumenge de Rams. L'organitza l'Agupació de Confraries de Setmana Santa. Si hem de marcar l'origen de l'actual processó de la Passió i Mort de Jesucrist que se celebra el Diumenge de Rams a Tortosa podem precisar que, de fet, comença l'any 1806. Segons el Llibre d'Acords de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, és en aquest moment que es decideix fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d'arrels més antigues, llavors en desús i protagonitzada pels gremis, que acostumava a sortir el Dijous Sant.
Per manca d'aquesta fonamental documentació, destruïda el 1936, només podem remetre'ns a les notícies que ens en dóna Ramon Vergés (1909).
Manuel Beguer (1953) ens apunta aquesta doble ascendència: per una banda, la processó penitent dels Disciplinats, promoguda i organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang, aniria agrupant al seu entorn, des del s. XVI, la incorporació de les organitzacions gremials. D'altra banda, d'una forma més contundent i renovadora, la Congregació dels Dolors, des del s. XVIII, impulsaria, com en la majoria de ciutats, un acte relacionat amb la seva devoció.
El que sembla clar és que seria des d'inicis del s. XIX que la processó adquireix una excel·lència i una notabilitat que la faran singular. És llavors que es converteix en una manifestació popular de rellevància estructurada més o menys com la coneixem avui. En destaca el vessant simbòlic que ha integrat un conjunt de tradicions tortosines molt arrelades.
A través de les escasses dades que tenim, podem constatar que hi ha hagut sempre una consciència d'espectacularitat, i l'interès declarat que fos aquest un acte d'atracció per als visitants. Al llarg de la seva existència, la processó del Diumenge de Rams ha alternat moments d'evident decadència i d'esplendor. Un acord municipal del 1859 dictamina de comissionar-hi un grup de regidors: "Con el objeto de que en el año que rige sea brillante en lo posible la procesión que de antiguo se acostumbra en el Domingo de Ramos a efecto de que viniendo ésta en decadencia no se retraigan los forasteros de comparecer al espectáculo que representa los misterios de la Pasión y Muerte del Redentor del Mundo..."
Com a resultat d'aquest impuls oficial es fa un canvi qualitatiu dels misteris, ara ja amb un aire més espectacular, compostos de figures de mida natural. Aquest fet va significar el canvi dels misteris, fins llavors portats a mà, a veritables carrosses de format gran i pesant. Tot sembla que indica que els artistes van ser Ramon Cerveto, Josep M. Beltri, Joan Baptista Gurrera, i, probablement, Macià Cuadrado. La darrera fase constructiva és a partir dels anys 40 del segle XX, en què se'n fa una renovació completa a causa de la destrucció de l'any 1936, alhora que la precarietat i la improvisació que hi hagué acabada la guerra Civil va propiciar que sortís per primera vegada el Crist de la Puríssima (obra del s. XVII) com a misteri de la crucifixió. En un parell d'anys es construiran quatre misteris nous, i el darrer es basteix l'any 1958.
Autors de prestigi com Innocenci Soriano Montagut, Enric Monjo, Carles Riba, o Claudi Rius, realitzaren aquests nous grups escultòrics que avui desfilen.
