Un equip d'arqueòlegs ha iniciat avui les excavacions, posteriors als sondejos realitzats fa uns mesos, al solar que separa la Catedral del riu Ebre. Les noves prospeccions han de determinar quines són les restes que s'amaguen en aquest espai i quina és la seva importància patrimonial, tenint en compte que les troballes inicials indicarien la possibilitat de trobar restes d'importància corresponents a la Dertosa romana. El projecte urbanístic del nou espai públic que el consistori vol construir en aquest punt del centre històric es redactarà en base al resultat i la magnitud d'aquestes noves excavacions, que dirigeix l'arqueòleg Jordi Diloli. Aquesta nova campanya d'excavacions té un termini d'execució de 4 mesos i s'ha adjudicat per 87.568 euros.
El mes de novembre passat van iniciar-se els sondejos arqueològics als terrenys situats davant de la Catedral de Tortosa, com a conseqüència de l'enderroc de l'illa de cases existent fins llavors, pas previ a la construcció d'un nou espai públic aprofitant que el temple tornava a obrir-se al riu. La intervenció arqueològica consistí en una prospecció amb georadar i un sondeig mecànic. Del resultat d'aquests treballs es van localitzar dues línies de muralla del sector occidental de la ciutat, una de les quals datada al segle XIV, i l'altra a l'època andalusí. També es van documentar diversos murs de l'època moderna i medieval, així com una plataforma constructiva romana possiblement pertanyent a un gran edifici monumental d'època alt-imperial. Amb aquesta informació, els treballs que avui han començat s'estenen a tot el solar i consisteixen en una excavació fins assolir els nivells més antics, amb cotes de fins a 3 metres de profunditat. Per tal de garantir l'edifici de l'Hospitalitat, es construirà un mur de contenció de formigó armat.
Els experts consideren que estem davant d'una seqüència històrico-constructiva de la ciutat de Tortosa força important. D'entrada, un espai monumental romà, de l'antiga Dertosa -la magnitud del qual està encara per determinar; la muralla andalusina, possiblement participant de la romana, delimitant la ciutat islàmica; la muralla del segle XIV, bastida per ordre directa del rei Pere El Cerimoniós, que guanyà espai al riu; així com diverses estructures posteriors que expliquen l'evolució urbana d'aquest sector de la ciutat. En conclusió, l'excavació que ara s'inicia a tot el solar ha de permetre "conèixer i interpretar completament el seu desenvolupament històric", ha indicat Jordi Diloli.
De la seva banda, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, ha recordat que la importància de les troballes que acabin sortint condicionarà el nou espai públic que l'Ajuntament té previst constuir-hi. Roigé ha indicat que el calendari de treball es manté amb l'objectiu de redactar el projecte a finals de 2016 o primers de 2017 per tal que la seva execució pugui completar-se dins de l'any vinent.
