Les obres de restauració de la Muralla del Rastre de Tortosa permetran recuperar el pas de ronda medieval i el trànsit dels vianants
L’actuació forma part del Programa Temps de Gòtic i és una de les tres que es faran a Tortosa
Les obres de restauració de la muralla del Rastre, a Tortosa (Baix Ebre) que es van iniciar a finals d’octubre, permetran recuperar el pas de ronda medieval i el trànsit dels vianants pel seu pas original connectant tres barris de la ciutat.
L’actuació s’inscriu en el marc del programa Temps de Gòtic, el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa”, i en aquest cas concret, amb l’Ajuntament de Tortosa, titular del monument.
L’actuació de restauració de la muralla del Rastre, segons projecte redactat pels arquitectes Antoni López Daufí i Carlos Vergés Alonso, compta amb una inversió per part de l’entitat de 510.000 euros i tindrà una durada prevista de 6 mesos. L’objectiu és recuperar i preservar un tram de la muralla medieval i del pas de ronda.
Amb el propòsit de conservar els valors patrimonials de la muralla i assignar-li un ús compatible amb la seva naturalesa, l’actuació recuperarà el trànsit de vianants per al seu pas original on s’accedirà des de la plaça Mossèn Sol a través d’una escala de nova construcció annexa a la muralla i amb la qual guardarà una interacció mínima. Actualment, a la cota superior de la muralla només s’hi pot accedir des del seu extrem superior ubicat al turó del Sitjar i és transitable fins a arribar a l’extrem de la torre pentagonal on el pas es troba barrat per una tanca d’obra.
El projecte redactat preveu les actuacions següents: addició d’una nova escala d’accés al pas de ronda; restitució dels merlets originals al tram superior i inferior de la muralla; construcció d’una coberta a la torre pentagonal; neteja de paraments i alliberament d’excrescències i consolidacions, reintegracions i integracions cromàtiques dels paraments.
D’aquesta manera, l’actuació suposarà la recuperació d’un tram de l’important conjunt emmurallat de Tortosa. A més, donarà un nou impuls a la recuperació urbanística feta durant els darrers anys al nucli antic de la ciutat, reforçant el caràcter patrimonial de la muralla i generant un nou actiu des del punt de vista turístic, ja que aquest nou pas suposarà un nou punt d’observació de la ciutat, amb unes perspectives inèdites i amb el castell de la Suda en primer pla.
Aquesta actuació connectarà tres barris de la ciutat –el Rastre, Santa Clara i la Simpàtica–, fet que suposarà una considerable millora de l’accessibilitat en aquesta zona de la ciutat. A la vegada, l’Ajuntament completarà l’actuació a la muralla amb una altra intervenció situada a la part alta de Santa Clara, que permetrà habilitar un mirador des d’on es podrà tenir una visió més àmplia d’aquesta part del barri antic.
La muralla del Rastre
El creixement urbà de Tortosa respecte de la ciutat murallada antiga i islàmica va ser integrat per una fortificació més extensa en aplicar les disposicions reials preses per a la defensa del país durant la guerra de la Corona catalano-aragonesa amb el regne de Castella entre 1356 i 1375. Pertany al nou recinte construït a partir de 1365 el tram que del barranc del Rastre i la plaça de mossèn Sol puja cap al turó del Sitjar. Es tracta d’una potent obra de pedra i calç amb una torre en forma de proa.
Aquesta muralla va convertir-se en defensa interior en construir-se línies més avançades de fortificació en els segles XVII-XVIII. Perdut l’ús militar i ben entrat el segle XIX es va enderrocar el sector baix per a urbanitzar la plaça de mossèn Sol. Una actuació posterior, feta per l’Ajuntament de Tortosa al 2015, va posar al descobert la base del tram de muralla que discorre al llarg de la plaça.
Així doncs, la muralla del Rastre no ha sofert cap canvi d’ús rellevant al llarg de la seva història a causa que quedà relegada a certa inactivitat en la construcció del segon recinte i, per aquest motiu, conserva bona part del pas de ronda interior, amb alguns dels trams esgraonats, i del seu emmerletat espitllerat.
La torre poligonal, si bé presenta algunes esquerdes longitudinals en els seus flancs nord-est i sud-est, ha mantingut la totalitat de la seva alçada. S’accedeix al seu nivell superior a través del pas de ronda, mitjançant un petit portal carreuat amb peces dels brancals desaparegudes.
Temps de Gòtic
El programa Temps de Gòtic, el nou acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” té com a objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic.
El programa, finançat per la Fundació ”la Caixa”, compta amb una dotació de 6,34 milions d’euros i actua en els següents monuments i béns artístics: restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), rehabilitació del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia (Alt Camp), restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), restauració de l’Antic Hospital de Cervelló (Alt Penedès), restauració de l’església de Santa Maria de la Plaça de Sanaüja (Segarra), restauració de l’església de Sant Domènec de Girona (Gironès), restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), restauració del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà), restauració d’un tram de la Muralla de Tortosa, de la Catedral de Santa Maria i dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa (Baix Ebre).
