Més de dos mil anys d'història conformen el ric patrimoni de Tortosa. La ciutat està declarada Conjunt Històricoartístic.

La Tortosa antiga cal concebre-la com a ciutat mediterrània que és port i mercat, receptora i distribuïdora de productes de l'interior peninsular i de la Mediterrània sencera.

Havent estat ocupada pels romans, fou emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa.

Al segle VIII fou conquerida pels musulmans, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància.

La grandesa d'aquest regne de taifa va acabar l'any 1148, quan Tortosa fou conquerida per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Els tres ports de la ciutat arribaren a controlar el comerç del blat i la sal de la Mediterrània occidental. La ciutat esdevé la cruïlla dels territoris que integren la Corona Catalano-Aragonesa i una de les grans ciutats que sovint és l'escenari de les Corts de la Corona d'Aragó.

L'expulsió dels jueus (1492) i, en menor grau, la dels moriscos (S.XVII) perjudicaren notablement la vida econòmica de Tortosa.

Durant la Guerra dels Segadors caigué aviat (1640) en mans dels castellans, expulsats poc després pels francesos (1650); és l'època de la decadència política i cultural de Catalunya.

A la Guerra de Successió, en caure el País Valencià en poder de Felip V (S.XVIII), hi caigué també Tortosa.

El segle XIX s'inicia amb la invasió napoleònica, amb la qual una bona part del territori, junt amb tota Catalunya, és arrencada de l'imperi espanyol i incorporada a l'imperi francès fins al 1814.

Malgrat haver perdut la unitat territorial amb el consegüent trasllat de la capitalitat a Tarragona durant l'any 1833, la centúria contrasta pel manteniment i auge de l'activitat creativa en el camp cultural i està marcada per les guerres carlines.

Tortosa va ser un dels llocs més afectats per l'enfrontament de la Guerra Civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramàtic de la Batalla de l'Ebre.

Encara avui, el municipi de Tortosa té una extensió considerable, 219,60 km2, tot i que amb la segregació dels pobles del Delta va deixar de ser un dels de major extensió de Catalunya.

És la primera ciutat monumental del Principat en l'extrem sud, Seu Episcopal i capital de la comarca del Baix Ebre, la ciutat emplaçada històricament al marge esquerre del riu, es desplega actualment a les dues bandes. A l'esquerra a l’ombra del Castell de la Suda, trobem el nucli antic i els eixamples, amb les EMD de Bítem i Campredó. A la dreta trobem el barri de Ferreries, les pedanies de Reguers i Vinallop i l'EMD de Jesús.

L'economia del municipi es caracteritza per tenir un sector primari important i, sobretot, perquè és un centre comercial i de serveis de caràcter supracomarcal.