Ajuntament de Tortosa
Ajuntament de Tortosa
Traducció

Tortosa

El municipi

Al sud del Principat de Catalunya, al curs baix del riu Ebre, i propera a la desembocadura, trobem la ciutat de Tortosa. Encerclada pel massís dels Ports i per les serres de Cardó, el territori es disposa formant una vall que perllonga la fertilitat de les hostes fins trobar la singularitat paisatgística del Delta.

Primera ciutat monumental del Principal en l'extrem sud, Seu Episcopal i capital de la comarca del Baix Ebre i de l'Ebre català, la ciutat, emplaçada històricament al marge esquerre del riu, es desplega actualment a les dues bandes. A l'esquerra, a l'ombra del Castell de la Suda, trobem el nucli antic i els eixamples, amb les Entitats Municipals Descentralitzades de Bítem i Campredó. A la dreta trobem el barri de Ferreries, una altra zona en procés de creixement, les pedanies dels Reguers i Vinallop i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.


El Municipi

Els Pobles



Població
33.858
Superfície (km2)
218,5
Altitud (m)
12
Longitud (º)
0,523347
Latitud (º)
40,812064


La ciutat, amb més de 30.000 habitants i una superfície de 218,5 km2, és un important centre històric, cultural, turístic i de serveis de les Terres de l'Ebre. Tortosa és capçalera de partit judicial, centre de la regió sanitària i seu episcopal.

El municipi de Tortosa té una extensió considerable amb els seus 218,5 km2. A més de la ciutat pròpiament (situada a 12 m sobre el nivell del mar a l’estació ferroviària), els principals nuclis del terme de Tortosa són els pobles de Jesús (17 m), de Bítem (19 m) i de Campredó (20 m), tots tres Entitats Municipals Descentralitzades, i les pedanies dels Reguers (97 m) i de Vinallop (20 m). A més, hi ha els nuclis de Mianes, la Font de Quinto, la Masada d'en Gassol i Santa Rosa de Lima. El municipi inclou, així mateix, els enclavaments de la Bassa dels Ganduls i de la Mola de Catí, als Ports de Tortosa – Beseit a més de 1.300 m sobre el nivell del mar).



Fins a la dècada de 1970 l'extensió del terme municipal de Tortosa era de 424,3 Km2, moment a partir del qual comencen les segregacions de Deltebre (1977), Camarles (1978), Sant Jaume d’Enveja (1978) i l'Aldea (1983). Confronta a l'est amb els termes del Perelló, de Camarles i de l'Aldea, al sud amb Amposta, Masdenverge i Santa Bàrbara, a l'oest amb Roquetes, Alfara de Carles i Beseit i al nord amb Aldover i Tivenys.

Així doncs, el territori actual de la capital de la comarca del Baix Ebre abasta des del llindar de les planes deltaiques fins a les alçades considerables de les muntanyes mitjanes de la serra de Cardó-Boix i sobretot dels Ports de Tortosa-Beseit.

Precisament quant al medi geogràfic, transcrivim amb adaptacions part de l’entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana:
“L'ampli territori de Tortosa comprèn bàsicament dos grans sectors notablement diferenciats i amb característiques pròpies ben distintes, pel que fa tant al modelat com a la composició del terreny, la vegetació, els conreus, etc. La primera zona que cal assenyalar és la vall de l'Ebre, eix vertebrador de la comarca, i també del municipi, que travessa en direcció N-SE la vall de l'Ebre, des d'Aldover i Tivenys; és una àmplia franja que s'estreny per l'esquerra a causa de la presència del massís de les Muntanyes de Cardó. La Serralada Prelitoral és el segon element definidor del municipi. En formen part, a l'esquerra de l'Ebre, les Muntanyes de Cardó i, a la dreta, els Ports de Tortosa. La Serralada Prelitoral s'entronca en aquestes contrades amb el Sistema Ibèric sense solució de continuïtat, i això fa que la direcció dels estrats variï d'un lloc a un altre, si bé la més general és la del NE al SW.
Els Ports de Tortosa - Beseit formen el conjunt orogràfic més important i més alt de la regió de Tortosa i de fet de tota la demarcació de Tarragona. Marquen una clara separació entre la vall de l'Ebre i les terres de l’interior (Terra Alta i Matarranya al N i Baix Maestrat al S) i han estat la fita històrica de la confluència dels regnes d'Aragó i de València i del Principat de Catalunya. Es tracta d’una formació eminentment calcària del Mesozoic que el paroxisme alpí va plegar i aixecar, sense que en resultessin formes gaire abruptes a causa dels materials juràssics que hi predominen, juntament amb les dolomies. On són més importants aquests moviments tectònics és on hi ha substrat de margues guixenques. Aquests plegaments solen tenir una direció NE-SW. Pel que fa a la vegetació, als Ports de Tortosa s'han de diferenciar els dos vessants, ja que mentre que el de llevant és feréstec l'obaga conserva una gran riquesa forestal, i també faunística.
L'altra formació muntanyosa important que accidenta el municipi de Tortosa és el massís de les Muntanyes de Cardó, a l'esquerra de l'Ebre. Encerclant a tramuntana i a llevant la cubeta de Móra, el massís de Cardó es prolonga a migdia per diverses serres, algunes de les quals són dins el terme, com ara la serra de Collredó (381 m), a l'extrem meridional. Una mica més al N, al límit municipal de Tortosa amb Tivenys i el Perelló, acaba la serra del Boix, amb el morral de Cabrafeixet. La part de les Muntanyes de Cardó que resta dins el terme té diversos accidents: la punta de Montaspre, el tossal de les Coves del Llamp, l'Enclusa (645 m), el tossal de l'Alentar, la punta dels Estrets, la Mola Porquera, el Coll Ventós i la Faixa Porquera. Litològicament, es tracta de roques del Secundari, calcàries, que donen lloc a un modelat trencat per erosió química bàsicament, amb un relleu ondulat. Cal assenyalar per la seva importància estratègica el coll de l'Alba (372 m), a llevant de la ciutat de Tortosa. La carena d'aquest Bloc de Cardó fa de divisòria entre l'Ebre i la mar. Vers el riu drenen el territori els barrancs de la Buinaca, les Corralisses, les Coves, la Montserrada, els Estrets, el Torrent i el Rastre. Desaigua a la mar el torrent de la Fullola, que en bona part fa de termenal amb el Perelló, al qual aboquen les seves aigües els barrancs del Povet, de la Galiassa i de les Barcelles. Altres rierols neixen als darrers estreps meridionals del massís de Cardó i de la serra de Collredó i es perden entre els canals i les sèquies de la plana deltaica, com el torrent del Pixador —amb el seu afluent, el barranc del Racó de l'Ermitana—, límit en part amb el nou terme de l'Aldea, el del Pont Trencat, etc.
Les planes són recobertes de materials quaternaris procedents de les diferents sedimentacions que han seguit el curs dels canvis d'era, amb els seus períodes glacials i interglacials. Aquestes etapes han estat aprofitades pel riu per erosionar, transportar i sedimentar dipòsits de peu de muntanya, secundaris, tant del Juràssic com del Cretaci, fins a arribar a formar aquesta ampla plana, de tanta fertilitat agrícola, i el mateix delta.
A més de la base primària que constitueixen l'Ebre i els seus canals de reg, les aigües superficials del municipi es distribueixen en una àmplia xarxa de barrancs i torrents de règim intermitent que aprofiten les aigües de les pluges i desaigüen al riu; a part els esmentats anteriorment, cal afegir a la dreta de l'Ebre els barrancs del Pinyolriu i de la Cervera. Cal assenyalar l'aprofitament de totes aquestes aigües i també de les fonts que hi ha al massís dels Ports de Tortosa, aprofitament que es manté en el seu ús i en la toponímia a la barriada dels Reguers, situada a la falda sud-oriental dels Ports. Les pluges irregulars i el modelat calcari han fet que el subsòl sigui ric en aigües, la qual cosa ha fet proliferar el nombre de sínies i pous a les àrees de secà. En altres casos, les mateixes aigües de pluja han estat aprofitades mitjançant la construcció de cisternes a les cases de camp, als trossos de secà.
El municipi té un clima mediterrani caracteritzat per unes temperatures que oscil•len a l'entorn dels 14C i unes precipitacions que no ultrapassen els 600 mm⁄any. El vent és l'altre element climàtic important a Tortosa. Es destaquen els vents del N: la tramuntana i el vent de dalt, que aprofiten com a canal la vall de l'Ebre.
La vegetació climàcica és l'alzinar, que s'ha vist degradat i substituït per diferents varietats de pi, segons l'altitud, l'orientació, etc., de manera que en la cadena muntanyenca hom troba des de pins vers fins a pins blancs i pins roigs. L'alzinar acostuma a anar acompanyat de marfull i llentiscle, però, com que aquest territori és poc plujós, l'alzina ha estat substituïda, i les formacions boscoses han deixat pas a zones de màquia i garriga. Destaca l'esmentat massís dels Ports de Tortosa. El terme municipal de Tortosa participa de tres espais d'interès natural: les Illes de l'Ebre, els Port de Tortosa - Beseit (declarat Parc Natural) i les Serres de Cardó-el Boix.”
Més informació d'interès: