Finalitzades les excavacions arqueològiques del carrer Croera, l'Ajuntament de Tortosa assumeix ara el repte de posar en valor les troballes fent-les visitables en el marc del disseny d'un nou espai públic en l'àmbit urbà que s'ha generat entre la Catedral i el riu Ebre. L'alcalde, Ferran Bel, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i el coordinador del projecte arqueològic, Jordi Diloli, acompanyats dels directors de l'excavació, Ramon Ferré i Laura Bricio, han presentat aquest matí el resultat de l'última campanya d'excavacions al jaciment situat al subsòl dels solars del carrer Croera, on l'any passat van enderrocar-se les edificacions existents. Els experts consideren que els treballs han permès treure a la llum "un conjunt arquitectònic d'enorme valor històric i patrimonial", en el qual destaca un tram de més de 40 metres de muralla romana, una gran plataforma monumental d'època altimperial que podria pertànyer al fòrum de la Dertosa romana i l'absis d'una basílica cristiana d'època visigòtica, i que podria associar-se als primers episcopats tortosins, entre els que destaca el bisbe Urs, del qual tenim dades escrites. El jaciment, afegeixen, té un enorme potencial didàctic i turístic, en la mesura que les troballes localitzades corresponen a diferents episodis històrics, des de la Dertosa romana, la ciutat visigòtica, la Turtuxa andalusí, la Tortosa medieval i moderna. "Tenim els dos mil anys de la història civil, militar i religiosa de Tortosa concentrats en aquest jaciment arqueològic". ha afirmat Diloli.
En els darrers dies ha finalitzat l'última fase de la intervenció arqueològica, una actuació promoguda per l'Ajuntament de Tortosa després que les troballes inicialment posades al descobert a l'inici dels treballs, la primavera passada, van advertir del potencial de les restes que emergien. Per la seva importància en la investigació històrica del conjunt de la ciutat, els arqueòlegs destaquen primerament la localització d'un tram de més de 40 metres de muralla romana conservada, datada, com a mínim, a partir del segle III de la nostra Era. La seva orientació indica que tancava i delimitava la ciutat en relació al curs del riu Ebre. El tram es dirigeix directament al portal de Tamarit, d'origen medieval i existent avui dia. Un segon element de transcendència històrica és una gran plataforma monumental d'època altimperial que hauria funcionat com a plaça pública. Aquest espai està relacionat amb al podi d'un temple (segle I) localitzat fa quatre anys sota l'edifici de l'Hospitalitat de Lourdes, contigu als solars objecte de les excavacions actuals. Els arqueòlegs consideren que podríem estar al davant del fòrum de la Dertosa romana. Davant d'aquest espai públic, les excavacions han posat al descobert un antic complex de producció de salaons, amb grans dipòsits on se salava el peix. A partir del segle V, sobre aquest mateix espai es basteix un edifici residencial, el traçat del qual pot distingir-se actualment.
Situat a tocar del carrer Croera, i molt a prop ja de la façana de la Catedral, en les primeres fases de les excavacions van aparèixer els primers indicis del que semblava un absis d'església, que aquesta última campanya ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa. La seva situació a la vora de la muralla, expliquen els arqueòlegs, és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al temps que constitueix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constatí i Teodosi. A nivell arqueològic, la datació se situa "probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs". L'edifici sembla que hauria estat enderrocat en època andalusina, període en què l'espai fou ocupat per edificis residencials amb una complexa xarxa de clavegueram, encara visibles. Finalment, cal destacar els murs datats al segle XIV que se situen al sud de l'àrea d'excavació, i un possible magatzem amb embarcador a la zona nord. Per últim, assenyalar que també s'han localitzat restes materials del fossar de Santa Anna, existent com a mínim des del segle XVIII.
En relació al calendari que s'obre a partir d'ara, l'alcalde ha indicat que en els propers mesos es prepararan les bases per treure a concurs el projecte d'una gran plaça, que faci de nexe d'unió entre la Catedral i el riu, compatible amb la interpretació i la visita de les restes arqueològiques. L'objectiu és poder fer les obres durant 2018. "Hem de buscar cofinançament, però estem convençuts que aquest espai pot donar molt de valor afegit a l'oferta turística de Tortosa", ha precisat Bel.
