ePrivacy and GPDR Cookie Consent by Cookie Consent
Ajuntament de Tortosa
Ajuntament de Tortosa
Traducció

Nota de premsa

Publicat el 29/05/2014
Tortosa recupera el premi de pintura Francesc Gimeno per fomentar la creació i recerca artística

L'Ajuntament de Tortosa, a través del Museu de Tortosa. Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre, reprèn enguany i amb caràcter bienal el premi de pintura Francesc Gimeno, hereu de la Medalla Gimeno, que inicià els seu recorregut l'any 1949. Els objectius del certamen són fomentar la creació i la recerca artística en el camp de la pintura, fer visible i apropar al públic la producció actual, així com reforçar els vincles del Museu amb la contemporaneïtat. La convocatòria s'obre el 2 de juny i el premi està dotat amb 5.000 euros i la producció d'una exposició monogràfica de l'artista guanyador. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, han presentat aquest matí els detalls del premi.

Obert a la pluralitat de tècniques i suports en què es formula la pintura contemporània, el Premi de Pintura Francesc Gimeno és una aposta per la revalorització d'aquest llenguatge artístic. Formen part del jurat Teresa Blanch, historiadora de l'art, crítica i comissària; Joaquim Chancho, artista; Carles Guerra, artista i crític d'art; i Assumpta Rosés, crític d'art i docent.

Entre els dies 2 i 30 de juny estarà obert el termini per presentar sol'licituds de participació en el concurs. Durant el mes de juliol, el jurat es reunirà per decidir els artistes seleccionats. En els mesos de novembre i desembre, les obres escollides s'exposaran a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa. En l'acte inaugural d'aquesta exposició s'anunciarà l'artista guanyador.



L'alcalde ha explicat que la recuperació del premi Gimeno dóna compliment amb el previst en el Pla d'Actuació Municipal 2011-2015 i que la voluntat és consolidar-lo. Bel ha agraït l'esforç de l'àrea municipal de Cultura i la participació dels membres del jurat. El regidor de Cultura, de la seva banda, ha recordat que aquest premi permetrà ampliar la col'lecció del Museu, que en el seu moment ja va permetre fer una exposició sobre les medalles d'art de la ciutat.



La Medalla Gimeno, els antecedents

La Medalla Gimeno va néixer l'any 1949 juntament amb la Casanova d'aquarel'la, Marquès de dibuix i Querol d'escultura, de la mà de l'Ajuntament de Tortosa en col'laboració amb el desaparegut Cercle Artístic. Aquests premis donaven a conèixer l'obra de les noves generacions d'artistes i ampliaven el fons d'art del Museu en integrar-hi les peces guanyadores dels diferents certàmens. Francesc Gimeno donarà nom al premi de pintura, que des de la seva creació al 1949 perdurarà en el temps de manera discontínua en diferents períodes, de 1949 a 1954, de 1965 a 1967 i la darrera etapa de 1982 a 1989. Alguns dels guanyadors d'aquest premi han estat Ferran Arasa, Francesc Todó, Carles Mensa, Equipo Crónica o Pere Falcó.



El pintor Gimeno

Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927), desenvolupa un llenguatge pictòric propi, mantenint-se al marge de l'art oficial del seu temps. Algunes de les seves obres el situen en els llocs més rellevants de la història de l'art català contemporani.



El pintor va adquirir els primers coneixements al taller del pintor tortosí Manuel Marquès. A inicis de la dècada dels 80, marxà a Barcelona on treballà en una empresa de pintura decorativa. En aquesta etapa comença la seva trajectòria artística que evolucionarà a partir d'una estada a Madrid el 1884 on estudià a la Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes. Al Museo del Prado admirà els pintors del s XVII. Posteriorment s'instal'là definitivament a Barcelona on referma un llenguatge pictòric caracteritzat per l'auster realisme. Les primeres obres més significatives són dels anys 90 del segle XIX, retrats de membres de la seva família. Quant al paisatge evolucionarà cap a un realisme marcat per una visió sintètica i més expressiva.



Les primeres exposicions individuals van ser a Barcelona, a la Sala Dalmau, els anys 1915 i 1917, i a la Parés el 1917 i el 1925. El tret més significatiu de la seva producció pictòrica és el predomini de l'expressivitat per damun