ePrivacy and GPDR Cookie Consent by Cookie Consent
Ajuntament de Tortosa
Ajuntament de Tortosa
Traducció

Nota de premsa

Publicat el 28/04/2014
L'Ajuntament commemora els 600 anys de la Disputa de Tortosa, el principi de la fi de les comunitats jueves a la Corona d'Aragó

Tortosa ha fet avui l'acte central de la commemoració dels 600 anys de la Disputa (1413-1414), el debat interreligiós més important que hi va haver durant l'Edat Mitjana entre cristians i jueus, i que va suposar el principi del declivi de les comunitats jueves de la Corona d'Aragó, que acabaria amb la seva expulsió definitiva l'any 1492. La Disputa de Tortosa és un esdeveniment clau per comprendre l'ocàs de les jueries a casa nostra i una efemèride amb molta significació entre els jueus sefardites establerts a tot el món. Per commemorar aquest fet, l'Ajuntament de Tortosa ha convidat al president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem, Dr. Abraham Haim, que ha participat en diferents actes acompanyat de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i del president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, Andreu Lascorz.



La Disputa fou emparada per Benet XIII d'Avinyó, el Papa Luna, a instàncies del seu metge personal, el jueu convers Jerónimo de Santa Fe, vinculat a la ciutat d'Alcanyís. En realitat es tractà d'una operació d'adoctrinament religiós dirigit a forçar les autoritats religioses jueves a reconèixer la religió cristiana com l'única veritable. Es van fer un total de 67 sessions que van començar a Tortosa i van acabar a Sant Mateu. La Disputa de Tortosa va esdevenir el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves de la Corona d'Aragó, que ja mai van arribar a recuperar-se, fins a l'expulsió final de la península el 1492.



El representant dels sefardites de Jerusalem -la institució jueva més antiga d'aquesta ciutat (segle XIII)- ha tingut ocasió de participar en una de les visites guiades pel Call Jueu de la mà de La Jueva de Tortosa, un nou producte turístic de la ciutat consistent en una ruta teatralitzada. Prèviament, el Dr. Haim ha visitat l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre i l'Arxiu Capitular. L'acte central de la jornada han estat les conferències que han dictat el professor Lascorz ("Controvèrsies judeocristianes i la Disputa de Tortosa"), i el Dr. Abraham Haim ("La Disputa de Tortosa, un llegat actual"), a l'Espai Sant Domènec. L'acte ha començat amb el "Ball d'homenatge", l'element del protocol instituït per l'Ajuntament de Tortosa amb l'objectiu de reforçar la solemnitat dels actes més destacats de l'any i d'aquells que compten amb convidats il'lustres, com el que ens ocupa. La Corporació municipal, junt a una nodrida representació la societat civil tortosina, ha assistit a l'acte.



L'alcalde de Tortosa ha recordat que l'Ajuntament manté l'aposta per promocionar la ciutat i el seu patrimoni entre les comunitats jueves d'arreu del món, estratègia sobre la qual es treballa de manera coordinada amb la Red de Juderías. De fet, el Dr. Abraham Haim ha valorat el treball de difusió del llegat jueu d'aquesta associació i de les ciutats que, com Tortosa, en formen part. Pel que fa a la Disputa, Haim ha volgut fer notar la voluntat de diàleg dels qui la van promoure, malgrat els fets violents que la van precedir arreu de la península. En aquest sentit, el professor Lascorz ha afegit que les generacions posteriors dels sefardites no han oblidat aquell episodi i que el tenen ben viu dins del seu imaginari. "Córdova, Toledo i Tortosa són els grans referents dels jueus sefardites."



La difícil convivència cultural i religiosa al Pròxim Orient i el record de la Disputa de Tortosa han servit al president dels sefardites de Jerusalem per fer una crida a la moderació i contra els fanatismes. "Estem a favor del pluralisme cultural i religiós, que són valors que ja eren propis del judaïsme espanyol de l'època." Haim també s'ha referit a la proposta que ha fet el Govern de l'Estat per donar la nacionalitat als descendents dels sefardites expulsats l'any 1492. "És una iniciativa que respecto, però que no fa justícia. És només un pas més cap al retrobament. Augmentarà l'orgull dels sefardites, però no puc interpretar-ho com una compensació o reparació." Amb tot, Haim ha volgut deixar clar que els sefardites no tenen