Les obres d'urbanització de la plaça de l'Absis de la Catedral han posat al descobert un tram de muralla andalusí, que els experts daten entre els segles VIII i X. Es tracta d'un fragment d'una amplada de 1,70 metres, una llargada de 20 metres i una alçada en el seu punt màxim de 2,30 metres. La muralla, bastida sobre les restes de l'antic perímetre murat romà, encabia la Medina de Tortosa i la separava dels ravals de la ciutat. Els experts qualifiquen la troballa de "notable" i l'alcalde ha avançat que s'haurà de determinar la conservació de les restes amb la Comissió de Patrimoni.
L'equip d'arqueòlegs que ha fet les excavacions prèvies matisen que "encara s'han de processar els resultats obtinguts" i expliquen que aquest recinte defensiu "té relació i correspon als altres trams de muralla localitzats en diferents punts del conjunt catedralici, amb el qual es tancava tota l'àrea de la Medina, el centre polític i religiós de la ciutat andalusí de Tortosa, on es localitzava la Mesquita major". L'any 1148, després de la conquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV va donar aquest espai al Capítol de la Catedral, on es construirà posteriorment el complex religiós cristià.
Les restes localitzades de la muralla andalusí, pervivència de la ciutat romana, van complir la seva funció en aturar els atacs carolingis al segle IX. Aquesta primera fortificació andalusina i la separació entre la Medina i els ravals eren encara prou visibles durant la segona meitat del segle XII, tal i com ho testimonien diferents documents posteriors a la conquesta de Tortosa per part del comte de Barcelona.
La regidora d'Urbanisme i presidenta de GUMTSA, Meritxell Roigé, ha destacat l'interès arqueològic de les troballes perquè permet conèixer millor la geografia urbana de la Tortosa antiga, i ha afegit que més enllà de la decisió que s'adopti en relació a aquestes restes, continuen endavant les obres de substitució de la xarxa de clavegueram i de serveis prèvies a la urbanització de la plaça i dels carrers afectats, que es fan en el marc del Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa (PINCAT).
De la seva banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha qualificat les restes de "molt significatives", ha afirmat que el tractament que s'hi doni s'haurà de determinar amb la Comissió de Patrimoni i s'ha mostrat confiat que les obres d'urbanització de la plaça s'endarrereixin el mínim possible. L'arqueòleg del Departament de Cultura, Joan Martínez, que ha participat en els treballs d'intervenció en aquesta zona ha afirmat que la troballa "demostra la importància de la ciutat en aquell moment" i revel'la l'aprofitament cristià de l'ordenació urbana existent. En una roda de premsa feta in situ, Martínez ha mostrat el substrat del carrer Costa Capellans, que constata que va nèixer de la topografia islàmica. L'arqueòleg Xavier Griñó, que ha dirigit els treballs d'excavació, ha precisat que al marge de la muralla andalusina han aparegut en un nivell inferior estrats i estructures d'època romana.
.jpg)
