Tortosa transformarà l'avinguda de la Generalitat en un espai arbrat amb més protagonisme per a la ciutadania
La reforma, a càrrec de dos arquitectes de prestigi, Sebastià Jornet i Rafael de Cáceres, resoldrà barreres com les de l'entrada al parc repujant la via
L'equip d'arquitectes encarregat de la redacció del projecte de reforma de l'avinguda Generalitat ja ha enllestit el disseny que permetrà actuar-hi de manera integral. L'Ajuntament de Tortosa va transmetre als arquitectes Sebastià Jornet i Rafael de Cáceres, com a guanyadors del concurs de projectes iniciat l'any passat, l'encàrrec de "fer que l'avinguda siga un espai més per a les persones, en la línia de l'urbanisme que estem generant a Tortosa amb el seguit d'actuacions que estem desenvolupant durant els últims anys", ha explicat avui l'alcaldessa, Meritxell Roigé.
I la proposta elaborada per Jornet i de Cáceres ho plasma d'una manera molt destacada: amplia les voreres per tal de generar zones molt àmplies per a l'activitat humana i comercial. Això ha de comportar, remarquen els responsables del projecte, reforçar l'eix de l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa, estenent-la també a la resta de carrers. A més, l'actuació introdueix tot un seguit d'arbrat al llarg de l'avinguda per tal de generar "un túnel vegetal que convide a passejar" i que servisca com a regulador de la temperatura al centre de la ciutat, explica Sebastià Jornet. També incorpora un carril bici en dos sentits i resol una de les barreres arquitectòniques més destacades d'este carrer: la que hi ha a l'àmbit dels carrers Berenguer IV, Artur Anguera i l'inici del parc Teodor González. Ho fa, recreixent el nivell del carrer i situant-lo a la mateixa alçada de la resta de l'avinguda. "Les ciutats madures són aquelles que saben curar les ferides urbanístiques. I Tortosa en té una amb l'avinguda de la Generalitat: un carrer que era molt bonic fins al final del segle XIX, quan ja existien arbres en este espai i no s'havia fet encara el rebaix al nivell del carrer. Ara tenim l'oportunitat de recuperar aquell urbanisme perdut", ha explicat Jornet.
El projecte fa una diagnosi sobre les tres realitats que té actualment la via: amb un tram inicial, que es correspon amb la ciutat històrica, entre la plaça Agustí Querol i la plaça de la Pau; un tram central, entre la plaça de la Pau i el carrer Rosselló, corresponent a la ciutat de l'eixample; i un tercer tram, el de la ciutat més contemporània, entre el carrer Rosselló i la plaça del Bimil·lenari. D'altra banda, també té en compte les actuacions urbanístiques i de mobilitat que es generaran al voltant de la Generalitat en els pròxims anys, com les previstes amb el desenvolupament dels terrenys en desús de l'estació, el desmuntatge del tal·lús adjacent al parc, la reforma de la plaça de la Pau així com la potenciació de l'avinguda Felip Pedrell.
L'alcaldessa ha explicat que l'objectiu és poder iniciar les obres a partir de l'any que ve, actuant en primer terme al tram central, atès que es tracta de la zona on és més necessari actuar en primer lloc. "Comportarà un abans i un després molt important per a la vida al centre de la ciutat", ha detallat.
Mertixell Roigé ha subratllat la importància de comptar amb dos arquitectes de reconegut prestigi al conjunt del país, com Sebastià Jornet i Rafael de Cáceres, per tal d'impulsar este projecte. Pel que fa a Jornet, "coneix Tortosa a la perfecció, no només perquè és d'aquí sinó perquè el seu equip va ser el que va desenvolupar el POUM vigent", ha recordat l'alcaldessa. A més a més, Jornet ha sigut responsable de projectes urbanístics destacats, com el de la plaça Pompeu Fabra de Badalona, o del Pla Especial de Reordenació Urbana del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs, entre d'altres. Pel que fa a Rafael de Cáceres, va ser el coordinador de projectes i obres a la Barcelona preolímpica, durant el mandat de l'alcalde Pasqual Maragall, i responsable, entre d'altres, dels projectes que van remodelar el passeig del moll de la Barceloneta o la rambla Catalunya. Els dos arquitectes acumulen nombrosos premis d'urbanisme, entre els quals diversos premis FAD.
