Importants vestigis de la Dertosa romana, particularment un tram de muralla de 40 metres de llargada per 3 d'alçada, datat al segle VI d.C., han emergit en els últims dies a la superfície fruit de les excavacions que s'han fet al solar situat entre el carrer Croera i l'avinguda Felip Pedrell, al solar que separa la Catedral del riu Ebre, i que ha dut a terme l'empresa IBER, spin-off de la Universitat Rovira i Virgili (URV), per encàrrec de l'Ajuntament de Tortosa. Els experts donaven per fet de l'existència de restes arqueològiques d'envergadura, tal com s'acredita amb l'aparició de fortificacions medievals (s. XIV i XV) i de construccions datades durant l'ocupació islàmica, però la troballa d'un important tram de muralla romana ha estat qualificat d'"extraordinari" pel director del projecte arqueològic, el dr. Jordi Diloli, en tant que és la primera troballa d'entitat a la ciutat corresponent a aquest període històric. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, junt a la tinent d'alcalde de Serveis al Territori, Meritxell Roigé, i la regidora de Cultura, Dolors Queralt, han visitat avui les excavacions acompanyats de Diloli. El resultat i valoració definitiva de les excavacions arqueològigues són preceptius per a la redacció del projecte del nou espai públic que s'ha de construir en aquest tram de la façana fluvial de Tortosa.
La intervenció arqueològica, iniciada el juny passat fruit d'unes primeres prospeccions a finals de 2015, una vegada enderrocades les cases rere les quals s'amagava la Catedral, ha permès retrobar bona part de l'entramat constructiu amagat al subsòl, on es representa l'ordre urbà de la Tortosa de l'època, destacant, en ordre cronològic, els fonaments d'algunes de les cases que es troben representades al popular gravat del paisatgista flamenc Anton van der Wyngaerde, en què es mostra la façana fluvial del marge esquerre de l'Ebre de Tortosa l'any 1563. En un nivell inferior, els arqueòlegs han trobat les fortificacions d'aquest sector municipal construïdes entre els segles XIV i XV, amb paraments medievals entre els quals destaquen diversos recintes possiblement lligats a accessos al riu i espais d'emmagatzematge, ben defensats, que s'adaptarien a les necessitats de fortificació d'aquest sector pels enfrontaments bèl?lics en què participaria la ciutat durant el 1300 i 1400. Per sota de la trama urbana medieval, han aparegut nous vestigis de l'ocupació islàmica, els de la Turtuxa dels segles IX a XIII, un dels enclavaments més importans al nord d'Al-Andalus.
Les troballes esmentades ofereixen als experts una major informació d'etapes històriques prou ben documentades fins avui, gràcies a elements apareguts en anteriors excavacions en altres punts del centre històric. Però allò veritablement rellevant, segons els arqueòlegs d'IBER, és el bon estat de conservació i la magnitud de la muralla romana de la ciutat d'època tardo-antiga (segle VI d.C.), suposadament situada sobre una de més antiga ?alt-imperial-, que seguiria el mateix traçat que l'exhumada. La presència de la muralla romana és la descoberta que es pot qualificar com a més extraordinària, explica el dr. Jordi Diloli, donada la desconeixença material que hi ha sobre la ciutat romana de Dertosa en general, i sobre l'època tardo-antiga en particular. El mur, que defensaria la ciutat pel costat del riu, està força ben conservat, té una amplada d'entre 2,45 i 2,80 metres i està construït amb opus africanum, una tècnica d'aparell romana molt ben constatada en zones meridionals del Mediterrani, essent un tipus de bastiment típic d'un moment força avançat de la cultura romana. La cronologia de la muralla es confirmaria a més per l'existència de diversos murs adossats datats durant el segle VI d.C., que formarien part de l'ocupació de la ciutat en aquest punt durant període esmentat.
Els investigadors també expliquen que en el sector més proper al carrer Croera s'ha pogut localitzar un gran nivell constructiu d'opus caementicium ?el formigó de l'època- datat en època alt-imperial, segurament associat a l
