El Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa acollirà el dissabte 13 de febrer (18 h), un acte d'homenatge als veïns de les Terres de l'Ebre que van ser represaliats pel franquisme. Presidirà l'acte l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i comptarà amb la presència d'alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. També hi assistirà la directora dels Serveis Territorials d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a les Terres de l'Ebre, Pilar Andreu. L'homenatge, organitzat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l'Ajuntament de Tortosa, és obert a tothom.
L'homenatge de Tortosa començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Lluís Martí Bielsa, que intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme. Bielsa, membre de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, tenia 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil. Va participar a la Resistència a França, va estar en un camp de concentració i va escapar d'un tren amb destí al camp nazi de Dachau. El 1945 va tornar a Catalunya per lluitar contra el franquisme i al 1946 va ser detingut. Després d'organitzar una vaga de fam a la presó Model de Barcelona, va ser castigat tancat a les fosques durant mesos.
En l'acte d'homenatge, la historiadora Teresa Ferré parlarà de la repressió i la guerra a les Terres de l'Ebre, que van ser l'escenari de la batalla més cruenta de tot el conflicte. La Banda de Música de Tortosa tancarà l'acte amb un concert.
L'acte s'emmarca en el programa de 24 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l'objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada i alhora lliurar un diploma de reconeixement als represaliats o les seves famílies, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l'Estat, la Junta d'Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura 'en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista". El text afegeix 'Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors".
Des de l'any 2.000, 1.311 veïns de les Terres de l'Ebre (127 de Tortosa) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat ( 458 al Baix Ebre, 405 a Montsià, 298 a Ribera d'Ebre i 150 a la Terra Alta).
A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d'euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons. Però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. Però la repressió també va tenir
