Les obres d'Ignasi Blanch sobre personatges històrics queden exposades temporalment al Museu de Tortosa
El conjunt artístic es podrà visitar durant els pròxims dies en aquest espai, fins a la seua instal·lació definitiva al passeig situat als peus de la Suda
Les quinze obres d'art que fan una aproximació als 2.000 anys d'història de Tortosa, creades pel dibuixant Ignasi Blanch, ja estan enllestides. Aquest dimecres, les peces han quedat instal·lades a un dels passejos del conjunt modernista de l'antic escorxador, actual seu del Museu de la ciutat, on hi estaran exposades al públic de manera temporal fins a la seua instal·lació definitiva als peus del castell de la Suda.
El mateix Blanch ha explicat que es tracta d'una instal·lació artística, que també vol tindre un caràcter didàctic. Pren com a protagonistes diversos personatges que repassen les successives cultures que han poblat Tortosa, així com algunes personalitats clau de la història més recent, com el doctor Jaume Ferran (descobridor de la vacuna contra el còlera) o l'escriptor Gerard Vergés.
Les obres estan fetes directament sobre acer patinat a mà per l'artista, per la qual cosa adquireixen la consideració de peces úniques i originals. Tenen unes mides d'1,80x1,20 metres aproximadament i aniran acompanyades d'uns textos explicatius, obra d'Òscar Cid, que es podran llegir en cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i braille.
La primera peça evoca el riu Ebre, com a vertebrador de la ciutat i el territori, inspirat a partir d'un relat de Jesús Moncada. El repàs continua amb Pòrcia Eufròsina (s. II), qui va encomanar l'estela funerària de la barca, de gran qualitat. En tercer lloc, Meliosa (s. VI), la font epigràfica en hebreu més antiga de la Península. El jurista Abu Bakr (s. XI) representa la Tortosa islàmica, mentre que Menahem Ben Saruq (s. X) ho és de la Tortosa jueva com a redactor del primer diccionari de gramàtica hebrea. Al sext grup escultòric apareixen tres personatges del segle XIII: un mercader, un notari i una representant de l'Ordre de l'Atxa, que il·lustren l'època medieval. A continuació, la Disputa de Tortosa (s. XV), que plasma la discussió entre cristians i rabins sobre la figura de Crist, organitzada pel papa Benet XIII (el papa Luna). L'octau protagonista és Cristòfor Despuig (s. XVI), autor dels 'Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa', l'obra en català més important del Renaixement. Al novè grup apareixen un morisc i una morisca (s. XVI), representants de l'herència musulmana. En dècim lloc té protagonisme Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona (s. XVI-XVII), nascut a Tortosa, principal poeta en català del barroc. Un enginyer militar il·lustra el moment en què Tortosa passa a ser una plaça forta amb el conjunt fortificat (s. XVII-XVIII) mentre que un altre militar, el general Cabrera, té protagonisme a través de la figura de la seua mare (s. XIX). Tres arquitectes modernistes dels s. XIX-XX, Beltri, Abril i Montguió, centren el següent grup. Just després, Jaume Ferran i Clua, el metge que va descobrir la vacuna del còlera (s. XIX). Tanca el conjunt Gerard Vergés, un dels poetes catalans més importants de la llengua catalana del segle XX.
